Com hackejar la biblioteca escolar? 15 prototips per la transformació i millora de les biblioteques escolars 

Setanta representants de les escoles BiblioTech es van submergir en un ecosistema de transformació creativa al HUB social amb l’objectiu de repensar les biblioteques escolars dels seus centres. Amb l’equip de mentors, mentores i facilitadors vam treballar en una modalitat de hackató, on la cocreació i l’acceleració de la intel·ligència col·lectiva, van ser protagonistes fins a arribar a prototipar solucions pràctiques.

Els equips motors van destacar que aquesta modalitat de feina no només ha sigut una forma d’empoderament per liderar noves propostes de treball, sinó també una nova forma de resoldre reptes educatius, culturals i de treballar de forma comunitària.

La hackató: un ecosistema de transformació i millora de la biblioteca escolar 

La benvinguda al HUB la va donar la Marta Alfonsea, coordinadora del projecte Bibliotech, que va explicar la raó de ser la jornada: “Fem aquesta hackató per poder passar a l’acció. Per passar de les idees, de les paraules, als fets. Volem plasmar un prototip per aquest repte, que és la transformació de les biblioteques escolars.”

A més, la Marta, va posar sobre la taula el repte de la hackató: “De quines maneres podem transformar les biblioteques escolars en autèntics nodes de cultura, estimulant l’interès per la lectura, fomentant la cohesió comunitària, impulsant l’ús d’eines digitals capacitant i creant oportunitats enriquidores per a tota la comunitat educativa?”

El repte, eix principal de la jornada, es va basar en la pregunta “Com reimaginar la biblioteca escolar des de les oportunitats?” i es va treballar des dels cinc principis que proposa el model Bibliotech: qualitat, equitat, comunitat, creativitat, actualitat. 

A més dels equips motors de les 15 escoles Bibliotech, la jornada va comptar amb professionals ocupant dos rols claus per arribar cap a l’objectiu: facilitadores i mentores. 

FACILITADORES 

El rol com a facilitadores ha sigut acompanyar el procés dels participants per garantir que les eines es desenvolupen a un clima estimulant, positiu i motivador. 

• Anna Sanchís, make and Learn
• Azucena Vázquez, Escuela 21
• Pep Marès, Edhack
• Guillem Fargas, Tàndem
• Eulàlia canet, Vull Aprendre
• Sofia Genta, Escuela 21
• Pep Prat, Lecxit
• Alba Centelles, Lecxit

MENTORES 

Els mentors han ajudat els equips a arribar als prototips des de l’orientació, l’acompanyament i aterrant les idees cap a la realitat.  

• Héctor Gardó, Fundació Bofill (meta-mentor) 
• Carlos Ortiz, Bibliomedia
• Carme Fenoll, UPC
• Carla Villares, Formadora de Verificat Escola
• Mònica Badia, Puntedu
• Rosalina Alcaide, Desigualtats educatives
• Marta López, Voluntariat lector
• Anna Lopez, Kids clústers
• Natàlia Pujades, gènere i tecno
• Dolors Madeo, Coordinadora del servei biblioteca i escola de l’Ajuntament de Girona
• Marta Roig, IBBYcat 
• Mirta Lojo, Associació de Mestres Rosa Sensat (AMRS)
• Mònica Estruch, Directora de Cavall Fort
• Mar Font, Tècnica docent del Programa biblioteca escolar Subdirecció General de Llengües Departament d’Educació
• Arantxa Bea, directora de la revista ‘Faristol’
• Albert Segura, continguts Educatius a TV3

Les hackatons s’estructuren desenvolupant eines concretes en una modalitat dinàmica i amb temps concrets. 

EINA 1: Mapeig de perfils 

Pensar com és l’alumnat, aquesta va ser la primera eina treballada. Dissenyar un mapeig d’alumnat del centre per situar-los en un gràfic que posava com a objectius les tecnologies creatives i els espais lectors i on es podia apreciar la distància fins a l’objectiu. Amb aquesta eina es pot visualitzar el recorregut d’oportunitats que li pot oferir la biblioteca escolar a l’alumnat. 

EINA 2: Mapa d’empatia 

Amb l’elecció d’un alumne concret els equips van a haver de pensar, des de l’empatia, quines oportunitats volen oferir-li. Amb el perfil dissenyat s’han preguntat quina relació té aquest alumne actualment amb la biblioteca, què li agrada o què no li agrada? I així omplir d’idees que puguin atreure’ls a la biblioteca escolar. 

EINA 3: Definició del repte 

Els participants han hagut d’aterrar la formulació del repte de manera tangible, concreta i orientada a l’impacte, per així després treballar i aprofundir. Per fer-lo, han hagut de completar aquest  quadre:

EINA 4: Diagrama de solucions 

Amb els perfils clars i repte definit arriba el moment de fer el diagrama de solucions des de la creativitat. Els equips han fet una pluja de propostes, que es van catalogar entre: seny i rauxa, per trobar una d’elles com la més possible de concreció. 

EINA 5: Disseny del canvas 

Pensar la solució requereix un disseny clar, on es valori des del nom, les persones involucrades, el pla d’acció, els temps, els recursos, etc. Totes aquestes definicions van desenvolupar els equips al disseny del canva i amb l’acompanyament dels mentors. Així van aconseguir donar-li forma a la solució seleccionada i arribar a la construcció del prototip.

EINA 6: El relat 

I va arribar el moment final, el de construir el relat per presentar la solució. Aquesta eina recull tota la feina feta i convida els equips a pensar com compartir amb la resta de participants el que han fet. Els grups han construït presentacions inspiradores que destaquen els punts clau i singulars de cada prototip i ho han presentat davant de la resta en menys d’un minut cadascú.

La primera hackató de biblioteques escolars finalitza amb 100 persones participant, 6 eines realitzades i 15 prototips de biblioteques escolars.