Jornada Bibliotech: Escrivim el futur de les biblioteques escolars

“Només el 58% de centres educatius de Catalunya disposen de biblioteca escolar, quan les biblioteques escolars són estructures, pilars dels centres, dels municipis i de la ciutat. Volem fer un canvi amb persones com vosaltres”. Amb aquesta frase, Carme Fenoll, directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat de la UPC, va obrir la jornada, explicant la realitat que viuen les biblioteques de Catalunya i com s’ha tractat de revertir-ho amb el projecte Biblio[tech]. 

Pilars, pilots i persones, són les 3 “P” que va utilitzar la Carme per explicar la importància de les biblioteques escolars, així com del desenvolupament del projecte Biblio[tech]. A més va posar el focus en les “15 escoles que han abanderat aquest projecte, on moltíssima gent té els ànims posats perquè realment sigui un curs per reconfigurar l’estat de les nostres biblioteques escolars.”. 

Seguint la mateixa línia de fer ús de la lletra “P”, Joan Cuevas, director general d’Innovació, currículum, digitalització i llengües del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, va afegir que els canvis de les polítiques públiques es donen quan hi ha 3 “P”: 

“Un problema nítid. Una proposta concreta sobre la taula. I quan hi ha poder, gent amb poder, gent que posi tanta empenta com vosaltres. El programa Biblio[tech] permet les 3: problematitzar, plantejar propostes nítides de com abordar la situació i també té gent amb poder, permet mobilitzar gent.” 

El pilot Biblio[tech] deixa en evidència que moltes de les biblioteques tenen carències, com falta de recursos humans o materials o desconnexió amb la proposta curricular. Marta Alfonsea, coordinadora del projecte Biblio[tech] de la Fundació Bofill, va explicar la importància dels protagonistes del projecte: 

“Els 15 centres que s’han atrevit a participar a Biblio[tech] ens han demostrat que tots els centres educatius a Catalunya mereixen una biblioteca escolar potent, vibrant i amb els recursos per tirar-la endavant.” 

A més, va explicar que dins dels aprenentatges del projecte han aconseguit identificar els “perquès” de tenir una biblioteca escolar: per una banda, per l‘ampliació d’oportunitats d’aprenentatge dels alumnes i de la comunitat educativa i, per l’altre, perquè permet un canvi sistèmic obrint l’espai de la biblioteca com un entorn on aglutinar tots els diferents llenguatges, materials i projectes. 

La realitat d’aquests mesos de treball va estar representada durant la jornada pels mateixos protagonistes a partir dels 5 principis que proposa el model Biblio[tech]: equitat, qualitat, creativitat, actualitat i comunitat.   

L’espai d’intercanvi, va estar moderat per la Sandra Aguilar, referent dels centres Biblio[tech], i va tindre la participació de membres de l’equip motor d’algunes de les 15 escoles del pilot: 

• Foix Ortiz, Cap d’estudis i coordinadora de biblioteca de l’Escola Mas i Perera, Vilafranca del Penedès.
• Manel Vidal, tutor 5è i coordinador biblioteca de l’Escola Àgora, Barcelona. 
• Merche Ibañez, tutora de 2n de l’Escola Brasil, Barcelona. 
• Pedro Cózar Cap d’estudis de l’Escola Daniel Mangrané, Jesús-Tortosa.
• Juan Antonio Soler, cap d’estudis, tutor de 5è i coordinador projecte l’Escola Enric Farreny de Lleida. 
• Pepi Muñoz, tutora de 6è i secretaria de l’Escola Cassià Costal, Girona. 

“Dins d’aquest projecte de transformació escolar és important que la biblioteca disposi d’un espai de creació on cada infant pugui gaudir de la seva creativitat fent diferents activitats, sempre des del punt de vista de la llibertat.”, va dir Manel Vidal, tutor 5è i coordinador biblioteca de l’Escola Àgora, Barcelona. 

Posteriorment, les alumnes van prendre el protagonisme i van enlluernar l’escenari amb expressions com que a la nova biblioteca se senten com “estar a casa”. Ariadna Piñeiro, Emma Saez i Blanca Mata, de les escoles: Àgora, Escola Mas i Perera i Brasil, van valorar el canvi produït pel projecte Biblio[tech] i van explicar que els nous espais són divertits i que els permeten, a més de portar els llibres a casa, aprendre noves coses. 

Galicia fa 20 anys que treballa en la renovació de les biblioteques escolars gràcies al Pla de  lectura, informació i aprenentatge (Plan LIA). María Pousa, Asesora de Bibliotecas Escolares Subdirección Xeral de Centros de la Consellería de Cultura, Educación e Universidades de Galicía, va ser l’encarregada d’explicar els detalls del Pla Lia i com d’altres polítiques públiques que desenvolupen per mitigar el risc d’abandonament de la lectura en l’adolescència o la creació del programa Ràdio Na Biblio, que dota a les biblioteques de pressupost per a adquirir eines i formar a docents i alumnes. 

A més, es va centrar en el disseny dels espais de les biblioteques, que és un punt clau, ja que permet als assistents estar a gust, advertint que no hi ha un únic model que serveixi per a tots els centres: “hem d’explotar les habilitats del professorat i la idiosincràsia del nostre centre”. 

El panorama català es va reivindicar amb la taula de diàleg protagonitzada per:

• Maria Gajas. Mediadora de literatura infantil i juvenil. Professora de llengua catalana i literatura, cap d’estudis de Secundària a l’escola Vedruna Àngels.
• Carlos Ortiz. Diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona (UB). S’ha especialitzat en gestió i direcció de biblioteques escolars.
• Mar Cervantes. Directora de l’Escola Pompeu Fabra de Reus.

Tots van posar sobre la taula la manca de recursos per a desenvolupar una proposta de qualitat a les biblioteques escolars: “Necessiten més recursos humans, més personal i més formació per tenir noves propostes pedagògiques”. 

“El projecte Biblio[tech] ha estat un dels projectes més màgics que hem fet en els últims anys.” Els agraïments i la visió del futur van arribar de la mà de Héctor Gardó, director d’Equitat Digital de la Fundació Bofill. 

“I ara què? A la Fundació Bofill ens dediquem a resoldre reptes de l’educació i mirem de trobar els més complicats de tots… Ha quedat clar que Biblio[tech] no és impossible. És un repte possible, imprescindible i necessari.”, va assegurar Gardó i va assenyalar: “Des de la Fundació Bofill volem enfortir i tenir un sistema de biblioteques escolars del que estem orgullosos i que es basa en 4 punts claus: equip, recursos econòmics, temps i comunitat.”

Amb 148 propostes rebudes des de tota Catalunya, la primera edició dels Premis Biblioteques Escolars van ser un èxit. El lliurament va tancar la jornada celebrant als guanyadors: 

1. Premi Qualitat: Laboratoris d’Inspiració de la biblioteca a les aules de l’Escola Frigolet. Aquesta proposta va permetre activar l’interès, curiositat i aprenentatge dels nens i nenes connectant diferents coneixements a través de la lectura. Lliurat per Lluís Agustí, director Escola de Llibreria i professor de FIMA. 
2. Premi Equitat: per “Els Bibliotots” de l’Escola Més i Perera per l’obertura de la biblioteca diàriament fora de l’horari lectiu i la variada programació d’activitats per a tot l’alumnat. Lliurat per Cristina Aliagas, coordinadora  del Màster interuniversitari UAB/UB a Biblioteca Escolar. 
3. Premi Comunitat: “Clàssics” de l’Escola Samuntada, la proposta va tenir per objectiu fer de la biblioteca un espai de socialització i donar l’oportunitat a tota la comunitat d’aprendre de manera immersiva i col·laborativa reforçant el sentiment de pertinença. Lliurat per Azucena Vázquez, coordinadora de SX3 Academy a la CCMA
4. Premi Actualitat: Del lector al digital, l’apadrinament motor d’alfabetitzacions múltiples de l’Institut escola Daniel Mangrané, on es va destacar l’impuls per convertir la biblioteca en un espai on l’alumnat adquireix diverses formes d’alfabetització. Lliurat per Núria Reichardt, Membre i representant del grup Bibliomedia
5. Premi Creativitat: Fem Biblioteca de l’Escola Pompeu Fabra, que va aconseguir fer de la biblioteca un espai estimulant i en el qual els alumnes troben la llibertat per a abordar els reptes. Lliurat per Montse Ayats, coordinadora del Pla nacional del llibre i la lectura.